|
|
3 de desembre de 2006
Comunicat - reflexió de La Makabra i més
Què està passant al Poblenou?
Com a bons ciutadans i com s'ens invita a fer un exercici de memòria
històrica, en aquest any assenyalat, doncs ens hi posem (que'ns
disculpin els historiadors professionals i l'acadèmia; els ciutadans
de a peu també tenim la nostra memòria).
Més enllà del botí d'una explotació ferotge,
la fàbrica i els obrers eran molt mal vistos pels franquistes.
I Poblenou era conegut com el Manchester català; tot un perill!
En aquest barri va germinar el naturisme, l'enciclopedisme, el cooperativisme,
el republicanisme, el socialisme utòpic, l'anarquisme... I així
quan va arribar l'alçament feixiste, el 18 de juliol del 1936,
del Poblenou surtiren el gruix de combatents que el van derrotar a Barcelona
i que van iniciar una revolució inédita.
Així que el model ideal de ciutat pels franquistes fou la del turisme
de luxe, 'la ciudad de ferias y congresos', la del diner fàcil.
I, en particular, volien convertir el Poblenou en una 'Copacabana del
Mediterrani', un paradís pers rics i adinerats, per les màfies
de tot el món mundial, net de pobres, d'obrers i de tot vestigi
que recordes que la riquesa, la cultura i la política de Barcelona
i Catalunya s'han fet, en una part molt significativa, al Poblenou. I
en aquest 'somni' li van dir 'Plan de la Ribera'. Naturalment el Poblenou
no ho va permetre; eran finals del seixanta i la lluita contra la dictadura
era molt forta i el barri era barri.
Han passat el anys i, amb les Olimpiades, la ciutat és va contagiar
d'una mena 'd'al·lucinació col·lectiva' anomenada
'Barcelona'. Un nou urbanisme s'ha anat impossant. L'urbanisme de l'especulació,
dels desnonaments, de la violència inmobiliaria, de la segregació
i expulsió de ciutadans, de la destrucció de la memòria
històrica, de la persecució de la cultura independent. de
la deslocalització de les empreses catalanes... Finalment, el 'Plan
de la Ribera' s'enlairava amb la construcció de la Vila Olimpica,
la fogera de les vanitats provincianes del Fòrum 2004 i els projectes
urbanístics del 22arroba (22@) --una societat mercantil de capital
íntegrament municipal i de la que també forma part una altre
societat privada municipal, l'Institut de CUltura de Barcelona (ICUB).
D'ença de la seva creació a finals del 2000, el 22arroba,
enlloc de comprar a preu de sol industrial (o expropiar) per construir
vivenda social, fer-hi equipaments, protegir el patrimoni col·lectiu
industrial i potenciar les iniciatives creativas de la ciutat, ha utilitzat
les requalificacions per enriquir als antics propietaris i convertir-los
en especuladors inmobiliaris, empendre-la contra el barri, els seus habitants
i el patrimoni de totes, per fer-hi... oficines i hotels!
Els fets parlen: centenars d'industries i de tallers de producció
cultural desnonats i tancats, un munt de fàbriques enderrocades,
els testimonis dels crims franquistes pràcticament esborrats (com
el Camp de la Bota, on foren afusellades mil setcentes quatre persones,
i el camp de concentració d'el Canem), la sustitució social
al barri, la conversió d'espais populars com la Rambla del Poblenou
o la Plaça Prim en una mena de 'parc temàtic', i un 'Pla
de Patrimoni' que's poc més que una coartada per fer-hi lofts deluxe
i privatitzar espais públics.
Potser un dia s'estableixi una 'Comissió de la Veritat' sobre el
22arroba i es façi justícia.
A les nostres oïdes resonen aquelles paraules... 'se acercaba el
final de la dictadura franquista y las ansias de libertad hicieron que
las calles de Cataluña se llenaran de comediantes, titiriteros,
músicos y saltimbanquis dispuestos a protagonizar una revolución
creativa'. s'acosta una nova revolució creativa?
Mira també:
http://www.lamakabra.org/
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/284410/
|